domingo, 27 de abril de 2008

Ser esclavo

Es diferente arrimarse a una mañana

Pensando que eres su dueño y señor

Que hacerlo creyendo

Que eres esclavo de sus designios,

Pero es inevitable

Que seas las dos cosas...


Te mueves en su dos ondas

Mecido por una sustancia lenta

Mojas un trozo de algo en tu cafe

Plic, plic, gotea en el suelo


Ese gesto lo odias

Cada mañana

Cogeslatazaunazucarycafe

Esperas

Un

Largo

Minuto

Plinc

Y otra vez vuelta a empezar.


Tu pared te pica

Tu almohada te quema

Tu quemazón se ríe

Y te quedas hundido

En la geometría más simple

De tu escalera


Te enfrentas a un millar de miradas vacías

Es terrible darte cuenta de que estás

Compartiendo vidas quemadas

Con tantos muertos más como tu...


Y de golpe en un destello

Flas

Se abre la puerta y sigues balando

Hacia tu rincón


Te preguntarás que tiene de libre

La jaula en la que te arrinconas

Pues bien

Es que está en tu cabeza


Eres esclavo

Porque eliges

No tener miedo.


Y eres tan esclavo

Que lo tienes igual,


RING!

Fin de turno

Corre a tu casa ovejita

Que hoy echan Friends.


Suena: Mike Patton – A perfect place



8 comentarios:

Red Pèrill dijo...

Tst, que friends mola pavu... vale que és guai rajar de Friends, però acceptem (com a animal de companyia) que Friends mola, sobretot el Txandler... TxAN TXAN, gran post FLAS FLAS en un rincón, una albarda, un grito sordo de dolor, una moqueta gris, un niño con miedo a la oscuridad (un niño con miedo de si mismo) vivir con miedo és una puta merda home, digue'm-ho ja...

Jo crec que em canvio de bàndol, que és com dir un dia de éstos lo dejo... Avui al Passeig, cantonada C./ St. Magí venien biblies, i perseguien al vianant indefens..
Viatjant de per aqui, no perdis la memòria, doncs no se què fins a la fi, que et portarà fins a l'eterna glòria (diu per allà dalt al Carrer Manresa)

Ei, jo no he sigut t'ho juro, a mi m'ho dicten...

Red Pèrill dijo...

Ah, jo també tinc un munt de visites de Castellbisbal, tot un misteri irresuluble... Alguna cosa rara de les antenes suposo, perquè dubto que sigui aixins

Dani Clemente dijo...

Friends es alienant. (sense mes historia) jo tinc visites de algu arribat desde una poblacio de les illes balears (eh, si estas llegint aixo manifestat) i lo de castellbisbal es un misteri.
Gracies perill pels bons moments de joia, surrealisme y candi-candi que comparteixes amb mi i am el dependent de Kalb Dürum Kebab de la avinguda Pau Casals.
PD: Una vegada vaig plagiar aixo de la carretera manresa (sense voler, se suposa)

Red Pèrill dijo...

És que al Pau Casals foten uns platacos de Dürum que flipes... jo de Castellbisbal tinc unes quante visites diaries.. però lo més fort és que crec que ningú dels que em llegeix és ni tan sols de la província de Girona! Joder, les hores dels coments estan molt ides... crec que tens el dallò horari desfasat nen!

Raquel Graciela Fernández dijo...

Impresionante. Y ese final. ¿Te dije que tus finales son geniales?
Un beso!

Dani Clemente dijo...

Weno terminar lo que se empieza con gracia es importante xd gracias raquel

Gabriela Bruch dijo...

corre a tu casa , ovejita...

y si te cuento que laovejita ya estáen casa y está pensando en qué hacer de comer y en elfinal de un relato monstruoso que su terrible cabeza no deja de parir ?

te pidopermiso para linkearte

Dani Clemente dijo...

Gabriela, es una opción seria a sopesar, me pregunto pq la gente enciende el televisor para ver desgracias en vez de mirar para adentro de su casa.
Linkea sin miedo que es gratis.
Un abrazo.